1.1-Els nostres coneixements sobre l’aprenentatge en l’actualitat
Els últims descobriments en ciència cognitiva i neurociència van revelar que tenim cervells físicament i genèticament diferents. A més, van revelar que les nostres experiències vitals i com registrem els nostres records influeixen en el desenvolupament i el funcionament del cervell. Ambdues troballes, la neurodiversitat i la neuroplasticitat, van demostrar que no aprenem de la mateixa manera.
1.2-Perspectiva unidimensional de la intel·ligència
Tanmateix, al llarg de la història, hem avaluat la ment de les persones des d’una perspectiva unidimensional. La prova del coeficient intel·lectual (IQ) del psicòleg Alfred Binet es va convertir en una apreciada eina quantitativa “científica” d’intel·ligència i èxit acadèmic de l’alumne l’any 1905. Des de llavors, proves similars com la prova d’aptitud escolar (SAT) puntuen les habilitats verbals i matemàtiques per classificar les persones a escala intel·lectual. Aquest mètode ha funcionat bé per a alguns estudiants i institucions acadèmiques d’elit. No obstant això, no considera l’ampli ventall d’estils cognitius (neurodiversitat), excloent estudiants igualment aptes que destaquen en altres àrees.
Això és perquè, tradicionalment, la cultura occidental ha valorat la lògica matemàtica i el llenguatge per sobre d’altres matèries. A més, tenia molt en compte la prova de coeficient intel·lectual. En conseqüència, la intel·ligència es va considerar la capacitat de resoldre problemes, com el que es presenta a la prova de coeficient intel·lectual, trobar una resposta a preguntes específiques i aprendre nous continguts de manera ràpida i eficient. A més, es va tractar com un atribut innat, pràcticament invariable amb l’edat, la formació o l’experiència (al contrari del que ha determinat la neuroplasticitat). Com a resultat, les escoles han ofert un currículum tancat, un enfocament de fets i exàmens estàndard periòdics.
1.3-Teoria de les Intel·ligències Múltiples
El 1983, malgrat la visió escolar uniforme estesa, el psicòleg de l’evolució Howard Gardner i el seu grup de recerca Project Zero Harvard van posar sobre la taula la Teoria de les Intel·ligències Múltiples (IM) amb la publicació de Frames of Mind. Aquesta teoria de la perspectiva de la ment pluralista identifica un conjunt d’intel·ligència que cadascú posseeix en diferents quantitats. Quan prevalen un o dos, els anomenem talents. Per tant, considereu que som el compost dels nostres bits d’intel·ligència, que s’entenen com les nostres capacitats per resoldre problemes o mobilitzar coneixements per construir un producte cultural valuós per a la nostra societat. Així com, un mitjà d’expressió.
1.3.1- Les vuit intel·ligències
•Visual-Espacial: Les persones forts en aquesta intel·ligència són més conscients de les propietats d’imatges i objectes del nostre entorn: formes, colors, patrons, dissenys i textures. Normalment els agrada els trencaclosques, la lectura de mapes i la recerca de llocs nous. També els agrada dibuixar, pintar, treballar amb fang, construccions o teixits. Pensen formant imatges mentals. En conseqüència, els és fàcil imaginar, visualitzar i fingir.
• Naturalista: una persona amb inclinació naturalista interpreta els esdeveniments del nostre món natural amb habilitat: discernir i classificar diferents espècies, llegir el temps, tenir afinitat amb els animals i admirar i respectar tots els éssers vius. Es diverteixen passant temps a l’aire lliure i recollint objectes naturals, entre d’altres.
• Musical: els aficionats a la intel·ligència musical són sensibles als sons de la nostra vida quotidiana i són susceptibles de reconèixer els tons i els instruments musicals d’una composició, identificar i reproduir patrons rítmics i frases musicals, etc. Els encanta escoltar diferents estils de música, cantar, tocar instruments, etc. A més, la música pot afectar les seves emocions, expressions facials i moviments més que altres.
• Lògic-Matemàtic: Aquesta intel·ligència facilita la comprensió de nombres, matemàtiques, lògica, patrons i relacions. Passa de conceptes concrets a conceptes cada cop més abstractes. Persones amb una intel·ligència lògico-matemàtica desenvolupada com treballar amb fórmules i operacions matemàtiques, resoldre problemes o trencaclosques complexos, realitzar experiments, analitzar informació i fer preguntes còsmiques. Són sistemàtics, organitzats i els arguments dels seus pensaments i accions són racionals.
• Cinestèsia corporal: les persones amb aquesta intel·ligència com a força tenen un agut sentit de la consciència corporal i un llenguatge corporal excepcional. En general, aprenen millor després de veure algú modelant la tasca i quan hi participen activament. Adoren el moviment físic: ballar, jugar de rol, inventar coses amb les mans, etc.
• Lingüística verbal: una persona amb mentalitat verbal i lingüística és meravellosa en la comprensió del llenguatge mitjançant la lectura, l’escriptura i la parla. Els agrada la literatura, l’escriptura creativa, el debat amb la gent, l’aprenentatge de paraules noves i l’humor de base lingüística. Pensen amb paraules, expressant-se així amb precisió.
• Intrapersonal: Aquesta intel·ligència implica habilitats d’autoreflexió que permeten gestionar les nostres emocions, valors, creences i espiritualitat. Per a les persones intrapersonals, és important conèixer el significat, el significat i el propòsit de les coses. A més, per estar en sintonia amb el seu món interior. Són creatius i, tot i que són bons per assessorar els altres, agraeixen una estona en solitari.
• Interpersonal: els que tenen intel·ligència interpersonal aguda tenen excel·lents habilitats socials: comunicació eficient, empatia, mediació, tancament d’acords, resolució de conflictes, etc. Habitualment, tenen molts amics, gaudeixen del treball en equip i són grans membres del grup. Aprenen a través de les interaccions personals.
1.3.2- Desenvolupament de la intel·ligència
Com s’ha assenyalat abans, cada humà mostra, independentment de la seva educació o suport cultural, habilitats nuclears relacionades amb cada intel·ligència a un nivell bàsic. Per això, es consideren universals. Tanmateix, el potencial intel·lectual que assoleixen les persones està estretament lligat a la seva formació i entorn cultural. Però, quin és el creixement natural d’una intel·ligència?
L’evolució natural de cada intel·ligència comença amb una capacitat de modelatge de fils, una habilitat universal que es manifesta durant el primer any de vida d’una persona, com ara discernir els diferents sons d’una llengua. En la següent etapa, els nens desenvolupen, i posteriorment mostraran, la seva intel·ligència a través de la Adquisició d’un sistema simbòlic, per exemple, la comunicació oral i la narració (intel·ligència lingüística). Després, a través de l’educació formal, aprenen el sistema de notació vinculat al seu simbòlic. Continuant amb la il·lustració anterior, alfabetització i literatura. Finalment, els adolescents i adults poden expressar la seva intel·ligència a través de la seva carrera professional o aficions. En el seu moment, idealment, la persona imaginària de l’exemple acabaria actuant com a escriptor, bibliotecari, periodista, locutor de televisió o ràdio, logopeda, polític o advocat, entre d’altres.
1.3.3- Beneficis de Promoció del Talent
La combinació de les nostres intel·ligències ens fa únics. Si valorem aquesta diversitat, posant en joc totes les capacitats humanes, no només els individus se sentirien millor i més qualificats, sinó que també es sentirien més compromesos i capaços de col·laborar amb els altres per aconseguir el bé comú. En altres paraules, quan les persones assoleixen els seus objectius vocacionals, ajustades a les seves fortaleses i limitacions, se senten recolzades i més compromeses, per tant, més propenses a ajudar la societat de manera constructiva. En resum, necessitem que les persones facin el que millor saben: ser ells mateixos.
1.4-Una bona pràctica: El Projecte Talents a l’Escola El Pla
El Pla és un centre públic de primària ubicat a Salt (Espanya) amb el 98% dels alumnes amb català, castellà o tots dos com a segona llengua. Les necessitats dels seus alumnes van fer que la junta directiva reorganitzés l’horari escolar des de classes estructurades del matí fins a activitats pràctiques graduals a la tarda. En conseqüència, una tarda per setmana, duen a terme el projecte Talents. Aquest projecte ofereix una gran varietat de tallers, representatius del talent del professor i de la MI, que els nens trien en funció dels seus punts forts, Per exemple, cuina, costura, jardineria, arts i manualitats, etc. Aquests tallers contribueixen a superar la barrera lingüística, mobilitzen el coneixement dels estudiosos i permeten als nens expressar i alimentar la seva intel·ligència.
